La meitat dels fÓrmacs s'han encarit des que no sˇn finanšats

FACUA va denunciar el 2012 que aquesta seria la conseqŘŔncia del "medicamentazo" del Govern de Rajoy. Aix˛ va motivar l'amenaša d'ilĚlegalitzaciˇ per part de Sanitat amb l'absurd argument que no podia opinar d'ell.

La meitat dels fÓrmacs s'han encarit des que no sˇn finanšats
La meitat dels medicaments que el sistema p˙blic andal˙s no finanša des de 2012 s'han encarit els seus preus. | Imatge: Europa Press.

La meitat dels medicaments que el sistema públic andalús va deixar de finançar el 2012 s'han encarit el seu preu en aquests cinc anys, arribant fins i tot a triplicar en alguns casos. FACUA-Consumidors en Acció va alertar el 2012 que aquesta seria la conseqüència del medicamentazo del Govern de Rajoy, el que va provocar que el Ministeri de Sanitat amenacés d'il·legalitzar-amb l'absurd argument que no tenia dret a posicionar-se sobre qüestions de sanitat pública.

Cinc anys després que el Govern deixes de finançar 320 fàrmacs i que passés a ser l'usuari el que corria amb el seu cost complet, el diari Público informa que el preu de 175 d'ells ha augmentat, fins i tot en 65 casos han arribat a duplicar-se o triplicar-se. Només un medicament ha abaixat el seu preu, 138 l'ha mantingut i 6 han desaparegut de la llista, deixant pas a l'entrada d'altres 5 medicaments que abans no figuraven a la llista.

Fortasec, per tractar la diarrea, ha pujat en aquests cinc anys un 216%, en passar d'1,89-5,98 euros (impostos inclosos) en el seu envàs de 10 càpsules; mentre que el Daflon, per a les insuficiències venoses ha augmentat un 131% en la seva caixa de 30 comprimits, en passar de 4,40-10,18 euros, segons el diari.

Un dels casos més greus és el del xarop per a la tos Mucosan per a adults, que ha elevat el seu preu un 335%, dels 2,06 als 8,96 euros.

A més de la pujada de preus, FACUA ha advertit també d'altres efectes negatius del medicamentazo, com que es receptessin a manera de substitució fàrmacs que sí que fossin finançats, indicats per a malalties més greus i generalment més cars. Inclús, que els usuaris tendeixin a l'automedicació en deixar d'anar al metge.

A més, nombrosos ciutadans deixaran d'anar a la consulta mèdica i pot ser que optin per medicar davant símptomes menors, cosa que no només els agreuja, sinó que pot provocar a més que patologies més greus passin desapercebudes.

Criteris no científics

El criteri per deixar de finançar medicaments que va imposar l'Executiu de Mariano Rajoy al Reial decret llei 16/2012, de 20 d'abril, era "que el principi actiu compti amb un perfil de seguretat i eficàcia favorable i prou documentat a través d'anys d'experiència i ús extens", al costat de què estiguin "indicats en el tractament de símptomes menors".

L'associació ja alertava durant el període de tràmit d'audiència d'aquesta llei que mesures similars dutes a terme per governs anteriors, tant a Espanya com en altres països, no havien provocat l'estalvi previst.

De fet, segons Públic, la despesa sanitària pública es va anar reduint dels 12.296.000 d'euros el 2011 als 10.391 de 2014, per pujar de nou i arribar als 15.640 milions el 2017. Assenyala a més que només la despesa derivada de receptes assumides per la sanitat pública (sense la farmàcia hospitalària) va augmentar en més de 500 milions entre 2014 (9.954) i 2016 (10.481) mentre l'acumulat de 9.825 al novembre apunta que la xifra final rondarà els 10.800, mil per sobre dels 9.769 que l'exministra Ana Mato va admetre al tancament de 2012 després d'un descens del 12,2%.

FACUA assenyala que totes aquestes mesures no busquen un estalvi, sinó que són un pas més del procés de desmantellament de la sanitat pública. Una conseqüència més que se suma a la privatització d'hospitals en diverses comunitats autònomes, el copagament, que inclou l'eliminació de la gratuïtat dels fàrmacs per als pensionistes, i la negativa a prestar assistència als immigrants que no aconsegueixen una feina no poden aconseguir permís de residència.