Les denúncies de FACUA van derivar en més de 4 milions d'euros en multes durant 2018

Les més altes van ser les imposades per Andalusia a Movistar (1,53 milions), Vodafone (797.502 euros) i Orange (767.602 euros). Després d'elles, els 600.000 euros amb què l'AEPD va multar Facebook i WhatsApp.

Les denúncies de FACUA van derivar en més de 4 milions d'euros en multes durant 2018

Les denúncies de FACUA-Consumidors en Acció davant diferents administracions públiques per fraus massius i pràctiques il·lícites comeses per empreses contra els usuaris van derivar en més de 4 milions d'euros en multes durant 2018.

FACUA ha realitzat un balanç sobre les sancions que li han comunicat les administracions o que han transcendit públicament al llarg de l'últim any com a conseqüència de les seves denúncies. En aquest sentit, l'associació critica que la majoria de les autoritats autonòmiques de protecció al consumidor solen amagar quines accions duen a terme davant d'aquestes denúncies, de manera que protegeixen els interessos de les empreses que defrauden en mantenir en secret si acaben imposant multes.

Tan sols els ingressos que representaran per a les administracions públiques les sancions econòmiques imposades l'any passat com a conseqüència de les denúncies de FACUA suposen més de quatre vegades l'import de les subvencions rebudes per l'organització i les seves associacions territorials per al desenvolupament d'activitats en defensa dels consumidors.

En qualsevol cas, FACUA considera excessivament reduït tant el nombre de multes com la quantia de la majoria de les que s'imposen, amb el que generalment no dissuadeixen les empreses de continuar vulnerant els drets dels consumidors. En la immensa majoria dels casos, les multes de les autoritats autonòmiques de consum ni tan sols inclouen el comís de les quantitats defraudades, malgrat que les lleis autonòmiques de defensa dels consumidors preveuen que es poden imposar sancions accessòries que representin entre una i deu vegades el benefici il·lícit obtingut.

Autoritats autonòmiques de consum

Les sancions més elevades que han transcendit en 2018 com a conseqüència de denúncies de FACUA van ser imposades per l'autoritat de consum de la Junta d'Andalusia: 3,1 milions a Movistar (1,53 milions), Vodafone (797.502 euros) i Orange (767.602 euros) per irregularitats que havien estat denunciades per FACUA en 2013. Es tracta del cobrament abusiu de penalitzacions per rebuts retornats, retards en el pagament o restauracions de servei.

La multa de la Junta a Movistar és la vuitena més alta imposada a la història per una autoritat autonòmica de protecció al consumidor. Una anàlisi realitzat per FACUA sobre les deu multes més elevades revela que totes elles van tenir el seu origen en investigacions i denúncies presentades per l'associació.

Per la seva banda, l'Institut Basc de Consum (Kontsumobide) va multar Bankinter amb 45.000 euros i a EspañaDuero (propietat d'Unicaja Banc) amb 15.000 euros després de les denúncies presentades per FACUA com a conseqüència que les entitats es negaven a tornar a dos usuaris les quantitats cobrades il·lícitament per l'aplicació de la clàusula sòl i despeses de la formalització de les seves hipoteques.

L'autoritat de consum de les Balears va imposar una multa a Air Berlin per l'ús d'un telèfon 902 en el seu servei d'atenció al client. En la notificació a FACUA, que va denunciar els fets el gener de 2017, la Direcció General de Consum de la Conselleria de Salut no va aclarir la quantia de la multa.

D'altra banda, la Delegació del Govern de la Junta a Còrdova va aplicar una multa de 35.000 euros a l'empresa Eventos Color Sur SL per haver quadruplicat l'aforament permès en el cotilló que va celebrar el Cap d'Any de 2017 a l'hotel Talaia del municipi cordovès de la Rambla. També a Andalusia, la Delegació del Govern de la Junta a Sevilla va multar a l'empresa Entradasdisponibles SL amb una quantia que no va donar a conèixer a FACUA per la revenda d'entrades per a la plaça de toros de la Maestranza a la Fira d'Abril a través d'el web entradastorosmaestranza.com.

Protecció de Dades

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades va sancionar amb 300.000 euros a Whatsapp per comunicar dades a Facebook sense haver obtingut un consentiment vàlid dels usuaris i va imposar una altra multa del mateix import a Facebook per tractar aquestes dades per als seus propis fins sense consentiment. L'octubre de 2016, FACUA va traslladar les irregularitats a l'AEPD després de la reclamació d'un soci de Sevilla per aquest assumpte. L'expedient incoat per Protecció de Dades també inclou sengles denúncies presentades per OCU, l'advocat Luis Gervas de la Pisa i un altre particular.

Així mateix, l'AEPD va multar Jazztel (Orange Espagne SAU) amb 18.000 euros per les desenes de trucades publicitàries rebudes per una sòcia de FACUA en els seus dos telèfons malgrat que aquesta li havia sol·licitat que deixés de fer-ho. Les companyies de telecomunicacions amb què l'afectada tenia contractades les seves línies han confirmat a Protecció de Dades que s'havien produït les trucades comercials denunciades. Per la seva banda, Jazztel no va acreditar a l'Agència que hagués notificat a les empreses de telemàrqueting amb les que tenia subcontractades les seves campanyes de captació de clients que la denunciant havia manifestat la seva oposició a rebre trucades. Una d'aquestes empreses, Sueli y Gerardo, també va ser sancionada amb 4.000 euros per no rebre els escrits que li va remetre l'AEPD per aclarir si Jazztel li havia comunicat la negativa de la usuària a rebre les trucades comercials.

Una altra multa de Protecció de Dades va ser per Altaia Capital, per import de 42.000 euros, es va produir després d'una denúncia presentada per FACUA Jaén. L'empresa no havia eliminat les dades personals d'un usuari del registre de morosos Asnef en relació a un suposat deute amb Orange, malgrat que un laude de la Junta Arbitral de Consum de la Junta d'Andalusia l'havia declarat inexistent. Orange havia venut el deute inexistent a Altaia Capital i aquesta continuava reclamant a l'usuari que la pagués fent cas omís del laude arbitral, que té el mateix valor que una sentència judicial.

L'AEPD també va imposar una multa de 2.000 euros a l'empresària Maria Rosa Díez Flaquer per enviar spam durant mesos a usuaris malgrat les seves peticions que deixés d'enviar-los publicitat sobre els seus cursos de xarxes socials. Encara que la seva resposta a Protecció de Dades va ser que els correus comercials sortien des d'una suposada empresa de Regne Unit, l'organisme va investigar les IPs des de les que s'enviaven els correus i va constatar que pertanyien a la línia d'una associació presidida per Díez, situada en el seu propi domicili de Madrid i "que no té cap activitat", el que segons l'Agència "sembla indicar l'intent de la denunciada per vetllar i enfosquir la seva activitat després entitats que no tenen activitat o dissoltes".

Competència

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va multar amb un total de 89.800 euros a quatre proveïdors de serveis de telecomunicacions per proporcionar un benefici econòmic a les empreses que contractaven amb elles numeracions amb prefix 902. Les denúncies presentades en FACUA en 2015 van derivar en una investigació que va concloure amb multes a les empreses Digital Virgo España SA (37.000 euros), Eagertech 21 SL (20.800 euros), Masvoz Telecomunicaciones Interactivas SL (20.000 euros) i Telecoming SA (12.000 euros).

Competència també va imposar dues multes a Endesa Energia, de 12.000 i 30.000 euros, per haver donat d'alta de forma fraudulenta en tarifes de mercat lliure a dos usuaris.

El Ministeri de Foment va imposar sengles micromultas de 1.200 i 15.000 euros a Abertis i les seves filials pel caos que va deixar atrapats a més de 3.000 vehicles a les autopistes AP-6, AP-51 i AP-61 al començament de gener de 2018. FACUA va ser una de les organitzacions que va presentar denúncies per les irregularitats.

La suma de totes aquestes multes representa un import de 4.004.104 euros, tot i que en el balanç elaborat per FACUA només han pogut tenir-se en compte les sancions que li han notificat diferents administracions o que aquestes han fet públiques. L'opacitat de les autoritats autonòmiques de protecció al consumidor impedeix conèixer la quantia real de la totalitat de multes aplicades com a conseqüència de denúncies presentades per l'associació.