La Justícia espanyola vol que el TJUE concreti la sentència sobre I'RPH perquè continuen existint dubtes

Un magistrat ha repreguntat al tribunal europeu amb relació a la interpretació de l'abast del control de transparència i de les seves conseqüències si resulta que la informació al consumidor va ser insuficient.

La Justícia espanyola vol que el TJUE concreti la sentència sobre I'RPH perquè continuen existint dubtes

La Justícia espanyola vol que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) concreti algunes de les conclusions recollides en la seva sentència emesa el passat 3 de març relativa a l'Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH), en considerar que va ser "insuficient" i que continua suscitant dubtes d'interpretació.

El magistrat del jutjat d'instrucció número 38 de Barcelona, Francisco González de Audicana, qui va formular a Luxemburg la qüestió prejudicial sobre IRPH, vol repreguntar al TJUE amb relació a la interpretació de l'abast del control de transparència i de les seves conseqüències si resulta que la informació al consumidor va ser insuficient.

"Una vegada rebuda i analitzada la sentència del TJUE, s'entén pel jutjador que la informació oferta no és suficient per a resoldre l'assumpte [...], per la qual cosa reconsidero el sotmetiment de noves peticions concretes", segons recull la provisió amb data d'11 de maig a la qual ha tingut accés Europa Press.

González de Audicana considera que la decisió del Tribunal Europeu no acaba d'aclarir els dubtes, sobretot perquè després que es fes pública s'han dictat deu sentències que anul·len l'índex en primera instància i quatre que el consideren vàlid a escala provincial.

En aquest sentit, la presidenta de Asufin, Patricia Suárez ha qualificat d'"indignant" que les Audiències Provincials estiguin reinterpretant la sentència del TJUE posicionant-se a favor de la banca, a pesar que "és molt difícil" que l'IRPH superi el control de transparència exigible en la directiva sobre clàusules abusives en els contractes subscrits entre consumidors. També ha agraït la "valentia" del magistrat en demanar un aclariment.

10 sentències a favor del client en primera instància

En primera instància, la primera sentència la va signar la magistrada Begoña Mosacar a Burgos contra CaixaBank, només un dia després que el TJUE es pronunciés. Cinc dies més tard, la jutgessa Laura Bueso de Lleida donava sortida a dues sentèncias sobre IRPH, en els quals també tombava la seva validesa. En aquest cas, es referia a dos contractes hipotecaris signats amb CaixaBank i Banc Popular (ara Banc Santander).

Les jutgesses María Teresa Martínez a Oriola i María José Ruibal a Cornellà de Llobregat van fer el propi els dies 13 i 16 de març contra Banc Popular (ara Banc Santander) i BBVA.

El mes d'abril, ja instal·lades en l'estat d'alarma però tramitades a través dels canals telemàtics de la Justícia, les magistrades Ángela Sanz de Guadalajara, Eva Martínez d'Orense, Margarita Isabel Poveda de Palma i Tania Rodríguez de Vigo i Marta Pizarro Mayo van declarar nul l'IRPH en cinc ocasions. Les seves sentències es van dictar contra BBVA, Abanca, CaixaBank, Banc Santander i UCI (Santander).

Quatre fallades a favor de la banca, tres a escala provincial

No obstant això, durant el mateix període, quatre jutges han desestimat la demanda del client i han declarat la validesa de l'índex. El primer cas va ser el Jutjat de Primera Instància de Tarragona, que es va posicionar a favor de CaixaBank.

El segon cas va marcar un esdevenir en el futur de les sentències en tractar-se d'una Audiència Provincial. El jutge José María Fernández Seijo va desestimar el recurs d'apel·lació que un client va interposar contra una fallada que va determinar la validesa de l'IRPH inclosa en un contracte signat amb Caixa d'Estalvis de Sabadell (ara BBVA).

Les dues últimes sentències a favor de les entitats les ha emès el jutge Juan Márquez Romero de l'Audiència Provincial de Sevilla, desestimant la demanda de dos clients en contra de CaixaBank.