BANKIA VA SER L'ENTITAT DEMANDADA

Primera sentència a Espanya que tomba diverses clàusules abusives d'un contracte hipotecari

Un jutjat de Madrid anul·la la clàusula relativa al venciment anticipat, la de l'interès de demora i les que obligaven als prestataris a fer-se càrrec dels aranzels de notari i registre.

Primera sentència a Espanya que tomba diverses clàusules abusives d'un contracte hipotecari

El jutjat de Primera Instància 101 bis de Madrid, encarregat en exclusiva de les demandes per clàusules abusives en la regió, ha dictat la primera sentència en què entra al fons de l'assumpte i declara la nul·litat, i per tant la seva total expulsió del contracte, de la clàusula relativa al venciment anticipat, en virtut de la qual l'entitat financera podia donar per vençut el contracte de préstec hipotecari subscrit entre les parts davant de qualsevol tipus d'incompliment dels prestataris, per ínfim o essencial que fos l'incompliment.

En la mateixa línia, també ha declarat la nul·litat relativa als interessos de demora, en considerar que eren abusius, ja que contemplaven un interès de demora superior en quatre punts percentuals a l'interès remuneratori.

Aquesta declaració de nul·litat s'ha efectuat tenint en compte no només paràmetres legals com el que preveu l'article 114 de la Llei Hipotecària, sinó també jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea. A més, i en relació a la clàusula que imposava les despeses d'hipoteca a càrrec dels prestataris, ha declarat nul·les les que obligaven als prestataris a fer-se càrrec dels aranzels de notari i registre.

En la sentència, el jutjat argumenta que és l'entitat demandada, Bankia, qui està obligada al pagament d'aquests, ja que és qui ostenta un interès en la constitució de la garantia real de la hipoteca, mentre que el prestatari únicament està interessat en l'obtenció d'un préstec.

La constitució de garantia real només beneficia a l'entitat bancària, ja que és ella la que obté un títol executiu per a acudir al procediment d'execució especial i un crèdit preferent en cas que els prestataris incorrin en concurs de creditors, ja que el crèdit garantit amb hipoteca ostenta un privilegi especial per al seu cobrament en ser executiu. El prestatari conclou la sentència, té interès en l'obtenció d'un préstec (que no requeriria escriptura pública), i no en la constitució d'una garantia real hipotecària.

Finalment, en la sentència no es considera que sigui nul l'incís de la clàusula que imposa als prestataris el pagament dels tributs que es derivin del préstec hipotecari, d'acord amb la jurisprudència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem i la normativa legal i reglamentària, que obliga al pagament d'aquestes quantitats a aquests.