El Tribunal Suprem confirma l'estafa piramidal de Fòrum Filatèlic

FACUA forma part de l'acusació particular en el cas i representa al voltant de 2.000 associats afectats pel macrofrau.

El Tribunal Suprem confirma l'estafa piramidal de Fòrum Filatèlic

La Sala penal del Tribunal Suprem ha fet pública aquest dijous la sentència del cas Fòrum Filatèlic en la qual ratifica que els fets provats per l'Audiència Nacional constitueixen un delicte d'estafa, agreujada per raó de la seva quantia, ja que els clients van ser captats mitjançant engany. FACUA-Consumidors en Acció és una de les associacions d'usuaris que exerceix l'acusació particular i representa al voltant de 2.000 associats afectats pel macrofrau.

Van ser gairebé 400.000 els contractes reconeguts per l'Administració Concursal en el Jutjat Mercantil de Madrid amb més de 3.700 milions d'euros.

Així, els magistrats consideren demostrat que aquests inversors desconeixien que els segells adquirits no valien ni una petita part dels diners que lliuraven, que no es revaloraven, i que només mitjançant la captació de nous clients l'empresa continuava retornant el capital invertit més els alts interessos garantits, superiors als oferts pels bancs.

La sentència condemna en ferma a 16 responsables del fons amb penes que oscil·len entre els 6 mesos de presó i els onze anys i deu mesos de presó, aquesta última imposada a l'expresident de Fòrum Filatèlic Francisco Briones per delicte continuat d'estafa agreujada en concurs amb insolvència punible i continuat de falsejament de comptes anuals, així com blanqueig de capitals, pel qual és condemnat a més a pagar una multa de 49,7 milions d'euros.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, estableix que la indemnització a les víctimes de l'estafa de la qual han de respondre els acusats Briones i Juan Ramón González Fernández (exasesor jurídic de l'empresa), i subsidiàriament Fòrum Filatèlic, es determinarà en execució de sentència en atenció al total de les quantitats efectivament lliurades pels clients a Fòrum Filatèlic, minorada en les quanties percebudes pels perjudicats amb motiu de la liquidació de la companyia, i sense comptar els interessos pactats que no haguessin estat abonats.

Correccions tècniques

El Suprem corregeix la sentència de l'Audiència Nacional en alguns aspectes tècnics i redueix així la condemna a Briones de dotze anys i quatre mesos a onze anys i deu mesos pel fet que, en relació amb el delicte de blanqueig de capitals, en concórrer un atenuant (dilacions indegudes), la pena degué imposar-se en la seva meitat inferior, que el seu màxim era de tres anys i tres mesos, que és el que s'estableix (en comptes dels tres anys i nou mesos que va imposar l'Audiència).

La modificació principal afecta al exassessor jurídic de Fòrum Juan Ramón González, la condemna del qual passa de sis anys i tres mesos a tres anys i tres mesos de presó, més una multa de 15,9 milions, perquè el tribunal entén que, amb relació al delicte d'estafa, la seva actuació encaixa com a còmplice i no com a cooperador necessari.

D'altra banda, la sentència absol a quatre dels vint condemnats per l'Audiència Nacional, en considerar que no hi ha prova suficient contra ells i que ha de prevaler la seva presumpció d'innocència. I respecte al testaferro Pedro Ramón Rodríguez, se li redueix en sis mesos la pena (de tres anys i sis mesos a tres anys) com a còmplice de l'estafa, perquè les acusacions demanaven per a ell tres anys de presó i aquest límit no pot depassar-se en virtut del principi acusatori.

Mecanisme de l'estafa

La sentència explica que Fòrum Filatèlic oferia al públic la venda de lots de segells assegurant-los que, transcorregut el termini fixat en el contracte s'encarregaria de la venda dels mateixos en el mercat a un preu superior i que, en cas de no trobar comprador, la mateixa Fòrum els adquiriria. Això últim era el que ocorria pràcticament en tots els casos. A més, els assegurava una rendibilitat durant aquest termini, superior a la que oferien les entitats bancàries.

Els clients, expliquen els magistrats, ignoraven que en realitat els diners que la societat rebia d'ells es destinava en part a la compra de nova filatèlia a preus molt inferiors als que després es venien o adjudicaven als clients, en part a pagar als clients que desitjaven recuperar la seva inversió o als qui percebien l'interès assegurat, en part al funcionament de l'empresa i en part es desviava cap al patrimoni personal dels acusats.

Ignoraven també segons la resolució de l'alt tribunal que l'única manera de retornar els diners als qui el sol·licitaven en finalitzar els contractes o de pagar els interessos assegurats era disposar de les quantitats de diners lliurades pels inversors, ja que Fòrum no tenia altres fonts d'ingressos.

La sentència indica que alguns acusats van crear i uns altres van participar en circuits creats amb societats interposades mitjançant les quals, fent circular la mercaderia de manera real o suposada, aconseguien, amb successives compravendes, incrementar artificialment el preu dels segells que finalment adquiria Fòrum.

També van procedir a extreure clandestinament de Fòrum segells ja adquirits per aquesta, que feien circular per ell circuit d'aquestes societats perquè finalment tornessin a Fòrum, que així pagava novament pels mateixos segells. Tant en un com en un altre cas, aquests circuits a més de ser utilitzats per a encarir artificialment el preu dels segells, s'empraven per a desviar diners a favor d'alguns dels acusats.

Condemna als dos auditors externs

Quant al delicte de falsedat dels comptes socials, pel qual han estat condemnats l'expresident Briones i els dos auditors externs, la Sala recorda que l'article 290 del Codi Penal sanciona als administradors de fet o de dret, d'una societat constituïda o en formació, que falsegessin els comptes anuals o altres documents que hagin de reflectir la situació jurídica o econòmica de l'entitat, de manera idònia per a causar un perjudici econòmic a aquesta, a algun dels seus socis, o a un tercer.

La sentència indica que dels fets provats resulta que els comptes anuals no recollien adequadament els compromisos amb els clients i a més sobrevaloraven la filatèlia de la societat. Com a conseqüència oferien una imatge de la societat segons la qual generava altíssims beneficis (en 2001, 34.809:000 euros; en 2002, 38.604.000 euros; en 2003, 43.777.000 euros), quan la seva situació era d'insolvència inevitable per la mateixa concepció del negoci.